dilluns, 25 de gener de 2021

Open Research Europe: Nova plataforma de publicació en obert


El març de 2020, la Comissió Europea atorgava un contracte a F1000 Research per posar en marxa una plataforma per publicar articles científics resultants de projectes finançats en els programes Horitzó 2020 i  Horitzó Europa. F1000 Research és el proveïdor d'altres plataformes similars impulsades per finançadors privats com Wellcome Trust o la Fundació Bill & Melinda Gates, i finançadors públics com el Health Research Board irlandès, entre altres.

En relació amb aquesta notícia, el passat 20 d'octubre, dins de la Setmana de l'Accés Obert 2020, va tenir lloc el webminar Més enllà de la publicació en accés obert: les plataformes de publicació  organitzat pel CRAI de la UB, on es va parlar de les plataformes de publicació en obert i de la F1000 Research.

Tal com es preveia a l'acord de la Comissió Europea i F1000 Research, la plataforma s'ha posat en funcionament a principis de l'any 2021 i porta el nom d'Open Research Europe. Té per objectiu facilitar a tots els beneficiaris d'Horitzó 2020 i Horitzó Europa una plataforma de qualitat per a la publicació dels seus resultats de recerca en accés obert, sense cost associat, i en total conformitat amb les polítiques d'accés obert de la Comissió. Actualment la plataforma està en fase de prellançament i oberta a publicacions de les següents àrees de coneixements: Natural Sciences, Engineering and Technology, Medical and Health Sciences, Agricultural Sciences, Social Sciences i Humanities and the Arts. Les publicacions presentades i acceptades durant aquesta fase de prellançament d'Open Research Europe seran publicades en el llançament oficial de la plataforma el març de 2021. Aquest nou servei de publicacions seguirà disponible per als beneficiaris de H2020 i Horitzó Europa una vegada finalitzin els seus projectes.

Més informació a la següent infografia

dimecres, 20 de gener de 2021

Els acords transformatius

Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d'una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l'APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.

Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).

La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l'Estat Espanyol.  L'objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d'una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d'altra banda, s'inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.

Més informació:


La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.

Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).

Més informació a: Publicar en accés obert

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Informe sobre polítiques editorials a Europa


Recentment s'ha publicat l'informe sobre polítiques editorials respecte a copyright, autoarxiu i llicències promogut per SPARC Europe:


Aquest informe presenta els resultats d’un estudi de recerca que es va completar a l’estiu del 2020, sobre les pràctiques de drets d’autor i llicències de destacats editors de revistes i editors de revistes d'accés obert de DOAJ a Europa.

L’estudi investiga la política de retenció de drets d’autor dels editors, les polítiques d’autoarxiu i registra les polítiques dels editors sobre llicències obertes, també en relació amb els requisits del Pla S sobre drets i llicències. 

Els autors no només informen del que van trobar sinó que proporcionen orientacions sobre el desenvolupament de polítiques dirigides a finançadors, institucions, editors i els seus autors amb l'objectiu d'ajudar a orientar els esforços dirigits a un accés obert més immediat.

dilluns, 18 de maig de 2020

Noves dades a l'Observatori de l'accés obert de les universitats catalanes


L'Observatori de l'accés obert té per objectiu fer el seguiment de l'estat de l'accés obert a les universitats catalanes. Aquest observatori mostra per a cada any des del 2011, els articles científics de cada universitat publicats en accés obert i en tancat. Les fonts d'informació utilitzades són Web of Science i Scopus. La informació s'actualitza dos cops l'any, durant els mesos d'abril i octubre. 

A la darrera actualització d'abril de 2020 s'han incorporat les dades de 2019 de totes les universitats catalanes inclosa la Universitat Ramon Llull. Amb això es pot dir que l'Observatori ja inclou informació sobre l'evolució de l'accés obert a totes les universitats de Catalunya.

Trobareu tota la informació detallada sobre l'Observatori de l'accés obert en aquest enllaç.

Al següent gràfic es poden veure els  nivells d'accés obert de les universitats catalanes segons la inclusió de les publicacions de 2019 en un repositori. Qualsevol etiqueta "Green" indica disponibilitat en un repositori segons la via verda. Aquesta informació encara no hi és a l'Observatori, però s'inclourà pròximament.


dimarts, 5 de maig de 2020

COVID-19 Data Portal





La Comissió Europea i l'Institut Europeu de Bioinformàtica (EMBL-EBI), juntament amb els Estats membres de la UE han desenvolupat una plataforma dedicada a COVID-19 que permet l'intercanvi i l'anàlisi de dades d'investigació per ajudar a combatre la pandèmia de coronavirus. L'objectiu és compartir les dades de manera coordinada per entendre la malaltia i desenvolupar tractaments i vacunes. 



El COVID-19 Data Portal és el punt d'entrada d'un projecte més ampli, la plataforma europea de dades sobre COVID-19 anomenada  EU COVID-19 Data Platform.

Aquesta plataforma consta de dos components connectats:
  • SARS-CoV-2 Data Hubs, que organitza el flux de dades de la seqüència del SARS-CoV-2 i proporciona un ampli intercanvi de dades obertes a les comunitats d'investigació europees i mundials.
  • COVID-19 Data Portal, que reuneix i actualitza contínuament els conjunts de dades COVID-19 rellevants, permet l'intercanvi de dades de seqüència i dóna accés a altres recursos del SARS-CoV-2.

dilluns, 27 d’abril de 2020

Programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea sobre la recerca de la COVID-19


Amb l'objectiu d'avançar en la recerca de la COVID-19, la Comissió Europea insta als investigadors a proporcionar accés obert immediat a les publicacions, dades i qualsevol altre resultat de les seves investigacions.

A “Guidelines for open access to publications, data and other research outputs”  podeu consultar les directrius del programa Horitzó 2020, basades en els compromisos assumits per la Comissió Europea, com a signatària del Statement on Data Sharing in Public Health Emergency.

Us fem un resum de les directrius per cada tipus de resultat de la recerca:

Per a publicacions:
  1. Posar d'immediat a disposició totes les publicacions de recerca rellevants per la COVID-19, mitjançant el dipòsit d'una còpia de la versió publicada en un repositori sota una llicència CC BY 4.0 o equivalent.
  2. Fer que els resultats de recerca estiguin disponibles a través de servidors de preprints abans de la publicació a la revista, o mitjançant plataformes que fan que les publicacions siguin accessibles abans de la revisió per parell.
  3. Proporcionar informació, a través del repositori, sobre qualsevol resultat de recerca o altres eines i instruments necessaris per reutilitzar i/o validar les conclusions de la publicació científica.
  4. Incloure metadades dipositades sota una llicència de domini públic CC 0 1.0 o equivalent, d'acord amb els principis FAIR. 

Per a dades de recerca:
  1. Fer que les dades de recerca estiguin en accés obert de forma immediata i seguint els principis FAIR. Es recomana que les dades tinguin una llicència CC BY 4.0, CC0 1.0 o equivalent.
  2. Desenvolupar protocols per l'accés a les dades si l'accés obert no es possible.
  3. Proporcionar AO a totes les dades que puguin ser útils pels investigadors. 
  4. Dipositar les dades de recerca amb control de qualitat en un repositori de dades l'abans possible i dins dels terminis que s'estableixen al pla de gestió de dades (DMP).
  5. Proporcionar informació a través del repositori sobre qualsevol resultat de recerca o altres eines i instruments necessaris per reutilitzar o validar les dades. 
  6. Incloure metadades dipositades sota una llicència CC0 1.0 o equivalent, i seguint els principis FAIR.
Per als plans de gestió de dades:

  1. Elaborar un pla de gestió de dades (DMP) i proporcionar-lo amb la proposta, o com a màxim, abans de la firma de la subvenció. El DMP ha d'abordar aspectes rellevants per fer que les dades siguin FAIR.
  2. Actualitzar regularment el DMP.
  3. Registrar el DMP com a públic, no restringit i d'accés obert, sempre que no hi hagi raons per restringir-lo.

dijous, 6 de febrer de 2020

Declaració de la Sorbona

Picture by VVK-LERU

El passat 27 de gener va tenir lloc a la Universitat de la Sorbona (París) una cimera internacional sobre dades de recerca que va reunir les principals xarxes d'universitats i institucions, punteres en recerca, d'arreu del món.
Es va aprofitar aquesta cimera per signar l'anomenada Declaració de la Sorbona sobre els drets de les dades de recerca. Aquest document marc, destinat a promoure l’ús compartit i l’ús adequat de les dades, fa una crida a les comunitats de recerca públiques i privades, als finançadors i als governs a unir-se a aquest compromís. Es tracta d'un tema essencial per a la qualitat i la transparència de la investigació i un important tema econòmic. Les dades de recerca representen desenes de milions d'euros, de finançament públic, a tot el món. L’objectiu és, doncs, fer accessibles aquestes dades per tal d’accelerar els descobriments científics i el desenvolupament econòmic.